dimecres, 28 de maig de 2014

I seguim...

LLEIDA. Ultimament tinc molt poc temps per escriure i per estar conectat al món 2.0, però segueixo entrenant amb moltes ganes i molta il·lusió, però moltes menys hores de les que podria per la feina i la familia.
Aquesta és la situació que em toca viure ara i no em desagrada gens. Tot passa molt ràpid, la vida, la joventut, sembla que anem tant depressa que no gaudim al 100% del que tenim, però així és la raça humana, imperfecta en si mateixa, dèbil, valenta i lluitadora quan cal.
Sigui com sigui, quan agafo una bici em sento jove i el temps em passa molt a poc a poc...i consegueixo desconnectar i trobar-me a mi mateix i és, de veritat, una sensació indescriptible...