L'únic cop que puc dir que me dopat

Fará cosa d'uns 4 anys, quan encara no competia en serio com ara, vaig anar a la ja mítica i famosa marxa cicloesportiva de la Bonaigua, era el primer cop que hi anava, m'havien parlat de que era dura, que tenia un perfil molt exigent, jo llavors només entrenava els caps de setmana, i alguns dies entre setmana al velòdrom, era bastant dolent pujant i sempre m'havien d'acabar esperant els companys del club. Arribat el dia de la marxa, donen el tret de surtida, en una d'aquestes que cambio per pasar a plat gran i s'em surt la cadena, no torna a entrar cambiant i he de baixar a posar-la amb la mà, m'adelanta tothom i em toca remuntar, adelantant grupets, quin recalentón...arribo a peu de port de la Bonaigua i les cames em comencen a fer fallida, tinc calambres als quadriceps, porto 90km i em queden 95km més, que faig???Començo a pensar i com més penso més calambres noto, vec passar el cotxe del metge i el faig parar, li comento el que em passa i em diuen que m'abaixi el culotte i jo pensant què???Treu el metge una xiringa i em diu que pari el cul, em punxa voltaren, em diu que m'anirà bé per a que s'em passin els calambres, i efectivament, al cap de poca estona aquestes desapareixen, la dosi ha fet efecte, "m'he dopat" per així dir-ho, he enganyat al meu cos, he amagat el dolor, el meu cos ha necessitat d'una ajuda externa per continuar esforçant-se. Sempre havia vist agulles per treure'm sang, per vacunar-me, però mai per anar amb bici.

Desgraciadament són molts els ciclistes que enganyen al seu cos amb xiringues, amb substàncies que milloren el rendiment, que amaguen el dolor, que fan sentir-te noves les cames, que et donen força, que revolucionen les pulsacions del teu cos, que t'ajuden a recuperar de l'esforç...moltes d'elles segurament són legals i ni hauran d'altres que no ho són, que són més dificils d'aconseguir, això ja no ho sé, el que si sé, és que jo no vull enganyar el meu cos, prefereixo que ell m'enganyi abans i que em digui Marc no pots seguir tan alt de pulsacions, baixa el ritme, afluixa, queda't si fa falta...

Com en aquest i altres esports, hi ha la taca bruta, el dopatge, córrer amb trampes, perquè per mi el fet de punxar-se per acabar una cursa és fer trampa, no és una cosa natural, no és lícit fer-ho, però la culpa la tenim nosaltres, els corredors, sovint ens deixem influenciar pels demés, comentant el que es pren un i el que es pren l'altre: "a mi això em va bé, ah doncs prova això i aniràs millor, que t'ho dic jo!"

Prefereixo petar al quilòmetre 20 perquè ja no puc més, que jugar a metges per acabar a 15 minuts del guanyador o a 10, tant em fa, el que si tinc clar és que per mi, el ciclisme net i el ciclisme de veritat, el que honra a un ciclista de debò, és aquell ciclisme absent d'injeccions i de substàncies extranyes.