Quan un comença en el món de la competició, almenys en el meu cas, es pregunta quins requisits ha de complir un ciclista de competició per estar al davant, que és el que ha de passar perquè les teves cames responguin a les accelerades, als desnivells, als moments en el que el cor va al límit de pulsacions, etc...
Doncs la fòrmula exacta no la tinc, sé que s'ha d'entrenar cada dia, que s'ha de fer sèries, que s'ha de potenciar la musculatura al gimnàs, que s'ha de descansar,que s'han de fer molts quilòmetres i que s'ha de patir molt.
No acabar una cursa perquè no estàs preparat, perquè el perfil de la ruta no s'adapte a les teves condicions és un cop fort que et fa baixar la moral fins a plantejar-te si realment vals per còrrer en competició o si un s'ho hauria de pendre més amb calma. No estic decebut perquè sé que ho puc fer molt millor, necessito més temps, necessito saber exactament tots els passos per millorar com més aviat possible.
Montjuïc no era una cursa per mi, almenys per la forma que porto ara mateix, hi havia massa pujada.
Continuaré treballant amb sacrifici i amb esperança de que els resultats surtin menys a poc a poc del que estan surtint.
3 comentaris:
que no torna a veure per aquí que no vals per a córrer amb bici!!! clar que vals! la gent no et diu que estàs "pillat" per fer el que fas amb la bici? creus que algú "normal" (ja no sé si en queda de gent d'aquest tipus) faria el que fem nosaltres? fer més de 100km amb bici i disfrutar, anar a un cursa, patir com un comdemnat i disfrutar?
Tothom que s'ho proposi val per al que vulgui, però al lloro! nosaltres no ens podem mirar al mateix mirall que els "monstres" (amb carinyo) que per exemple corrien el diumenge, són gent amb molta experiència i qualitats físiques innates. Cadascú és diferent i per tant, el ritme d'aprenentage (dígali entrenament, preparació) és diferent.
Suposo que en el seu moment alguns dels "gallos" i "no gallos" també es devien fer la mateixa pregunta que tu i que ens em fet tots més d'una vegada, la diferència (torno a suposar) és que els que segueixen saben com preparar-se, ho sigui, saben que és el que han de fer per aconseguir l'estat de forma idoni.
Poc a poc i bona lletra!
Merci Miquel, però es dur no veure els resultats dels entrenos, suposo que com més curses porti a les cames millor aniré.
Gràcies de tot cor!
pensa q el camí es llarg jo fa 7 anys pesava 100 kg casi casi... i vaig començar en aixo de la bici per fer algo desport,m'ho va dir el metge
Publica un comentari a l'entrada