Una cursa amb 3 ports de muntanya, 2000mt de desnivell i 150km de distància pot ser algo dur a la vida. Una caiguda que comporti alguna fractura i 3 mesos sense poder entrenar també pot semblar algo dur a la vida. Així com una enfermetat que trigui molt temps en curar-se, també es algo dur a la vida.
Però no hi ha res més dur en aquesta vida que perdre la persona a la que estimes, la persona que t'ha donat un fill i que t'havia de donar un altre.
Per això el camí dur de la vida, sovint no té res a veure amb una caiguda, una enfermetat o una cursa dura, hi ha coses molt pitjors.
Hem de viure el dia a dia intensament, sense rencor, sense quedar-nos amb les coses dolentes, apreciant les bones i estimant-nos, perquè la vida és molt curta per odiar-nos, per portar-nos malament, la vida és un camí agri-dolç.
I tot i que la vida, sovint et colpeje fort, has de saber aguantar i soportar-ho sense deixa d'avançar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada