Després d'un parell de mesos d'haver començat la pretemporada, em paro per un moment a reflexionar sobre la importància de la bici a la meva vida quotidiana. Si el dia té 24 hores, vuit les passo dormint ( alguns dies més de vuit, jeje...), llavors em queden 16 hores, gasto una hora més en esmorçar,dinar, berenar ( si tinc gana) i sopar, em queden 15 hores, de les quals una mitjana de 2 a 4 hores les inverteixo en entrenar, em queden 11 hores. Després de dinar solc descansar una hora, per tant em queden 10 hores. Deu hores per fer el projecte, surtir, estar amb la familia...i pensar en la bici.Per mi la bici, forma part de la meva vida en gran mesura, és la meva aliada, la que m'evadeix dels problemes diaris, i fa que pugui desconectar, per què quan vaig amb bici, reflexiono, penso, em llibero, experimento la sensació de ser lliure i tot i això, sóc conscient de que no sempre serà així, però ara vull gaudir d'aquest moment al màxim.
És per això que ja tinc ganes de que comenci la temporada, per demostrar-me a mi mateix que el treball que he fet no ha estat en và, que ha servit i servirà per alguna cosa. Per autosuperar-me, en la bici i en la vida.
A dia d'avui l'equació que poso en pràctica és:
bici = modus vivendi+satisfacció+sensació de llibertat
bici = modus vivendi+satisfacció+sensació de llibertat
Avui el meu modus no cambiat, per això ha tocat gym al matí i transferència posterior a la bici.
Gràfic Powertap
Gràfic Polar:
4 comentaris:
Marc,
els sentiments que expresses en el post d'avui, m'hi sento plenament identificat. Jo ja tinc molt clar que avui per avui per mi la bici és un modus vivendi, tot el que faig, penso, organitzo... funciona al voltant d'ella. Ara per ara, amb els 6 anys que fa que ho practico tinc la sensació que hi haurà David ciclista per anys... no se si amb tanta intensitat, no sé si amb tant temps de dedicació, ... però m'agradaria ser com un d'aquells ciclestes francesos que pugen el Tourmalet amb 70 tacos i les cames ben finetes!
Au!
De ben segur que tindràs bici per molts anys. Amb la bici pots anar més ràpid, més lent, més a prop, més alluny, tens infinites possibilitats, anar sol, acompanyat, etc...Jo ja fa uns nou anys que faig bici de carretera i cada dia m'agrada més.
Ja sigui competint,fent marxes o tan sols surtint els caps de setmana, espero gaudir-la durant molts anys!
Salut!
Marc estic totalment d'acord amb tu amb el fantàstic que és gaudir del món de la bici. Fins fa 3 mesos tot el que feia estava pensat de manera que pogués anar amb bici, de fet ara que estic enfeinat massa de tant en tant penso en com organitzar-me per poder entrenar una mica i no perdre tot el que he acumulat al llarg dels anys.
Però també he de dir que mai s'arriba a guadir al màxim, si algú ho pot fer és que és un privilegiat. El que vull dir és que organitzar la vida en funció de la bici implica per força sacrifici, molt sacrifici, per una part familiar i per l'altra laboral i això no tothom o pot fer, almenys jo no he pogut.
ànims i a devorar km!
Miquel, segur que trobaràs temps en algun moment, no perdis mai la il·lusió per pedalar. Si ara no pots, ja podràs més endavant de ben segur.
Amb la bici arribes a una pau interior que no arribes amb altres esports, per això enganxa tant a la gent.
Jo ara estic en un moment privilegiat i intentaré gaudir-lo al màxim.
Cuida't crack!fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada