Un mal dia

Avui és un dia dolent per mi, a primera hora del matí no m'he trobat massa motivat per surtir amb bici.

Nosé si ha fallat el meu estat d'ànim, les meves ganes o la meva planificació. Durant el dia li he estat donant voltes, i millor descansar i pensar, que demà serà un altre dia on podré veure les coses de manera diferent a com les veig avui.

No és un pas enrera, és un pas enrera per agafar aire i força.

He pecat de conformista tot aquest temps, pensant que els entrenaments que feia la passada temporada podien dur-me enlloc, quan no va ser així. M'havia d'exigir més, tal i com estic fent aquestes últimes setmanes.

I potser ara em sento malament per això, per què no em vaig adonar en el seu moment que hi havia una peça de l'engranatge que no funcionava, i ara que ho veig em fa ràbia, però és tard per lamentar-se e intentar buscar solucions quan no n'hi ha.

Som persones, som humans, amb els nostres alts i baixos, la motivació pot minvar en aquest esport tan dur, però la il·lusió és més forta i costa més tombar-la. Per això penso que he de ser fort, i vèncer els meus propis mals moments i que no deixi que m'enfonsin.

Aquesta pròxima temporada que estem a punt de començar, seguiré corrent amb la mateixa il·lusió, però el doble o el triple de motivació, ja que no tindré un equip darrere meu que em pugui consolar quan no em surt una bona cursa, correré contra els altres i contra mi mateix mentalment, intentant superar les meves pors i les meves inquietuds, correré sense equip...