És el meu camí

Sentir-te malament, perquè no pots entrenar com voldries, sentir-te dèbil, fluix, respirar malament...amb mal de gola...aquests símptomes, són els que m'han acompanyat els dos últims dies, tot i que l'arrofredat va millorant.

No vull que sonin a excusa, però realment ho he passat malament. Aquest any els canvis de temperatura han estat sense sentit, nevant un 8 de març, dies de calor al gener, dies de calor al febrer, contrastats amb dies de fred. Una setmana teniem bon temps i a l'altra paraigües i fred.

Al final vaig pillar un refredat com mai recordo. Em vaig fer anàlisis i estava baix de leucòcits, que són les defenses i això em produia estar més cansat del normal i recuperar pitjor els esforços.

Aquesta setmana havia treballat dos dies (dilluns,dimecres), vaig surtir el dimarts però l'aire era insoportable, podent fer tant sols 25km, el dijous vaig surtir amb ganes de fer quilòmetres, amb aire gelat, fins i tot de cara pujant els ports, vaig agafar fred. Divendres em notava recuperat, però seguia fent fresca al matí i divendres el meu cos va dir prou, estava amb angines, bastant inflamades i pus. Em vaig pendre un antimflamatori i a la nit ja em trobava millor.

Però llavors que feia, el dissabte anava a còrrer o no? Una pretemporada que començava al novembre amb gimnàs+bici, seguia fins a gener on ja només feia bici, i ara arribat a l'abril em trobava pitjor que quan vaig començar la pretemporada ( amb quasi 8000km realitzats). Tenia ganes de còrrer, ja no vaig anar a Montjuïc perquè no estava fi.

Així que ahir em vaig decidir d'anar a còrrer, sense cap altra aspiració que viure l'ambient, trobar-me amb els companys de bici que m'aprecio i que m'aprecien, trobar-me amb gent que em coneix pel blog, que em segueix tot i no ser un ciclista de categoria, ni molt menys bo. Tenia ganes de sentir-me ciclista, saber que el que faig m'agrada cada dia més, que les ganes són les mateixes, que no minven per un mal resultat, que sé analitzar allò que faig malament i allò que faig bé.

Passen els dies i em conec una mica millor, sé on vaig fallant, i on tinc que millorar. Sé més del que sabia abans...

Així doncs, i després del rotllo que us acabo de soltar, ahir vaig anar al circuit de Castellolí, un circuit que fins el dia d'ahir estava reservat a les motos, però ahir va ser invaït per centenars de ciclistes, on no es respirava olor de pneumàtic o gasolina, sinó ambient CICLISTA, la única gasolina que hi havie eren les cames de tots els participants i pneumàtics de 700x23 o 700x20mm.
El circuit tenia 4,1km de llargada i gairebé 100m de desnivell, on caldria destacar el repetxo que començava després de la recta de meta, un repetxo dur que podies començar a plat però que per la meva part penso que era millor fer-lo amb plat mitjà, ja que els últims metres s'enganxaven una mica, després venia un tros pla i acte seguit un altre repetxo més curt que l'anterior i de menys percentatge, superat aquest repetxo s'afrontava una baixada, amb unes 4 corves crec i quedava l'últim repetxo d'abans de recta de meta que tampoc era de gran dificultat.

Personalment vaig patir molt les primeres voltes, les dues primeres les vaig fer amb el pilot, però el repetxo de després de meta, era massa per els meus 80kg, i em notava faltat de força per poder-lo fer a un ritme més fort.
Així doncs vaig anar agafant gent fins a conformar un grup de sis corredors que no ens enteniem massa a la hora de donar relleus però que anavem fent. Em vaig començar a trobar millor a mesura que passaven les voltes, suposo que perque el motor ( les cames) ja estava en la temperatura òptima de treball, però el pilot venia per darrera i els àrbitres no ens van deixar continuar, mitja cursa feta, no m'esperava tant la veritat...

Gràfic Powertap:

Gràfic del Polar:

I aquest és el meu camí, patir disfrutant, patir pedalant, patir quan les circumstàncies no t'acompanyen com tu voldries, patir sabent que un dia o altre tot aquest esforç es veurà recompensat, i que la glòria del moment en que arribi no podrà ser comparable a cap esforç ni sentiment humà, tan sols serà ....

...glòria.