Un cop a França, molt ambient, i molts ciclistes que desafiaven la pluja amb xubasquers i el que fós.
Nosaltres però, no teniem intenció de mullar-nos, feia fred i la plujava no va parar fins la tarda. Així que vam aparcar els cotxes i vam pujar uns quants km a peu, fins arribar al km.5 de port més o menys o a falta de 13km per coronar, dit d'una altra manera.
L'ambient era increible, molta gent, de molts països, holandesos, americans, suïssos, vascos i com no, catalans també. Després de la gran caravana publicitària, va passar el primer corredor, Kolovnev, que no trigaria a ser engollit pel petit pilot amb Contador i Schlek, i després un altre grup amb Armstrong, la veritat es que venia tot bastant trencat. Em va impactar la cara que duia Cadel Evans, molt pàlid i bastant fòs. Carlos Sastre venia també fòs, pel seu intent d'escapada i també em va sobtar, suposo que perquè estic a acostumat a veure'l amb els bons, i no dels últims.
M'ho vaig passar molt bé i m'he queda't amb ganes de repetir. Amb aquest, ja és el tercer any que assisteixo al Tour i espero poder tornar durant molts anys més.
Menys calor i més vent, comparat amb el temps que estava fent els últims dies. La veritat es que s'agraeix pedalar amb menys calor ja que no tens tanta sensació de fàtiga.
Les sensacions segueixen sent bones, tot i que encara vaig una mica ofegat quan m'apreten. De cames em noto bé, i de pols vaig encara una mica alt.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada