Perquè patir tant?Perquè sotmetre el cos a un esforç tan dur i exigent? Es veu recompensat l'esforç amb algun premi?Doncs segurament en alguns casos si, i en d'altres no. Que el ciclisme és un esport dur no cal que ho digui, tothom que s'hi hagi dedicat en plan competitiu ho sabrà. Moltes hores damunt de la bici, molts quilòmetres, ports, curses, alegries, decepcions...aquests són a grans trets les característiques d'aquest esport.
Quan vaig comença a practicar el ciclisme en serio no m'imaginava que fós tan dur, potser ajuda que la meva fisonomia de ser tan alt i pesat em dificulta una mica més el ser lleuger, no puja tan àgil un ciclista de 62 kilos com un de 82 (com seria el meu cas), però aquesta no ha de ser pas l'excusa per no rendir.A dia d'avui disfruto molt anant amb bici, acabi o no acabi curses quan em pujo damunt la bici i em toca l'aire a la cara ja començo a disfrutar, quan surtim amb la grupeta i ens contem com ha anat la setmana, com fem la broma, com ens ho passem bé, com ens piquem, això omple molt.
Espero i desitjo seguir disfrutant d'aquest esport tant com pugui, ja sigui competint o no. A tots la gent que no fan cap tipus d'esport, els hi diria que provesin un dia una bici, però que no anessin sols, que els acompanyés algú i els portés amb algun lloc bonic, a pujar un port no molt dur, a baixar rapidament per un tram amb corves, a disfrutar del paisatge i en definitiva a pasar-s'ho bé, cremar calories i sentir-se amb les piles carregades.Per què ciclisme?
PERQUÈ M'AGRADA I EM FA SENTIR BÉ!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada