SALOU. Després d'un intens cap de setmana, on vaig participar a la cursa de Sabiñanigo dissabte i diumenge a la de Navàs, la meva motivació comença a tornar on estava. Em trobo motivat per entrenar, per anar a les curses i sobretot per disfrutar fent el que m'agrada de veritat i que és anar amb bici.
Amb la sensació de que puc fer més del que faig, entrenar millor, cuidar-me més, polir tots aquells detalls que et fan millorar dia rera dia. No serveix intentar pensar que es fan les coses bé quan realment porto fent-les malament molt de temps, començant per la regularitat en els entrenos, per l'autoestima personal, per les ganes de lluitar i arribar més amunt.
No tinc per objectius arribar a ser corredor professional, el meu principal objectiu ara mateix és anar acabant curses i convertir el patiment de competir i no acabar curses en una satisfacció personal acabant-les. Molts cops penso abans de córrer una cursa que m'acabaré quedant i que patiré. Acostumo a quedar-me enrera a principi de cursa en el moment clau.
Diumenge a Navàs em vaig quedar amb un dels repetxos, em vaig bloquejar com si se m'acabés la força per moments. Tenia clar que no podia girar i tornar a meta havent fet 20km, em volia sacrificar i almenys acabar una de les dues voltes. I així ho vaig fer, tot i quedar-me sol des de bon principi em vaig posar a remar en un terreny difícil per les meves característiques de rodador pur, on hi havia bastants repetxos, un parell de ports i gairebé cap tros pla. Em vaig anar trobant millor, agafant a corredors que també s'havien despenjat com jo.
Em queda millorar la potència de sortida, penso que si sabés patir una mica més al principi podria arribar més lluny. He de treballar aquest aspecte principalment, però també altres.
Em quedo amb ganes de...fer-ho tot millor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada