diumenge, 25 d’octubre de 2015

Volvemos a empezar

BARCELONA. La vida da muchas vueltas, hoy estás aquí y mañana allí. Sea cómo fuere, volvemos a empezar. Después de un año sin competir y haciendo menos quilometros de los deseados, algo me dice que vuelva.
Así que vamos a intentarlo y que este año de parón sea sólo una anécdota...
Nos vemos en la carretera.

diumenge, 27 de juliol de 2014

Entre todos los deportes elegí ciclismo...

LLEIDA. A veces uno no elige el deporte al que va a dedicar parte de su tiempo, simplemente el deporte te elige a ti. Eso me pasó a mi, en mi familia nadie era ciclista, aunque todos hubiesen montado en bicicleta en algún momento de sus vidas.
Cómo todos los crios de mi barrio me regalaron una bicicleta de pequeño y hasta día de hoy las dos ruedas han seguido formando parte de mi vida diaria.
Pero existe un punto en que algo te cautiva y lo que era una diversión se convierte en un hobbie que te va calando más y más y no lo dejas, lo alimentas ya que te hace sentir bien y pica tu curiosidad, quieres explorar sitios nuevos, bajar por sitios dificiles, saltar, derrapar, etc.

Hoy en día los tiempos han cambiado y mucho. Las personas eligen el deporte al que quieren dedicar su tiempo, que normalmente suele ser por imitación (p.ej: "te vienes a hacer running o a jugar un partido de padel?"), o porqué lleva poco tiempo practicarlo y se puede compaginar con la vida diaria. Aunque a mi entender le falta un ingrediente a esta fórmula: la fascinación, y no digo que a uno no le pueda fascinar un deporte cuando ya es adulto, pero lo que aprendes de pequeño es difícil soltarlo porqué has crecido con ello en tu desarrollo cómo persona.

Yo entre todos los deportes...elegí ciclismo, perdón, el ciclismo me eligió a mi. Suena mejor, pero es así.
No veo mi juventud practicando otro deporte, aunque antes de practicar ciclismo hice otros deportes pero no me calaron tanto cómo este.

Marc Porta.

dimecres, 28 de maig de 2014

I seguim...

LLEIDA. Ultimament tinc molt poc temps per escriure i per estar conectat al món 2.0, però segueixo entrenant amb moltes ganes i molta il·lusió, però moltes menys hores de les que podria per la feina i la familia.
Aquesta és la situació que em toca viure ara i no em desagrada gens. Tot passa molt ràpid, la vida, la joventut, sembla que anem tant depressa que no gaudim al 100% del que tenim, però així és la raça humana, imperfecta en si mateixa, dèbil, valenta i lluitadora quan cal.
Sigui com sigui, quan agafo una bici em sento jove i el temps em passa molt a poc a poc...i consegueixo desconnectar i trobar-me a mi mateix i és, de veritat, una sensació indescriptible...


diumenge, 15 de desembre de 2013

Una gran reflexión

Hace poco leí esto y quiero compartirlo por la enorme claridad de sus palabras y el mensaje que contiene.

" Si tienes comida en tu nevera,
 ropa en tu cuerpo,
un techo encima de tu cabeza
un lugar dónde dormir
Eres más rico que el 75% del
mundo entero
...

Si tienes dinero
en tu cartera,
algo de cambio,
y puedes ir dónde te apetezca
Estás entre el 18% de gente
con más riqueza en el mundo
...

Si hoy estás vivo con mucha
más salud que enfermedad,
Estás más bendecido que el
millón de personas que no
van a sobrevivir esta semana
...

Si puedes actualmente
"LEER" este mensaje
y comprenderlo, tu eres
más afortunado que los tres
billones de personas que
no pueden ver, que no pueden
leer o que sufren retardo mental
...

La vida no se trata de
quejarse del dolor y
las tristezas.
Se trata de otras miles de razones...  "


dimecres, 28 d’agost de 2013

Recta final de temporada


LLEIDA. S'acosta la recta final de la temporada. Una temporada en la que per motius laborals he competit menys del que hagués volgut, però he recuperat la confiança en mi mateix gràcies al treball dur i regular que he pogut aconseguir en els últims entrenaments. M'he trobat molt millor que altres anys, per no dir el que més. 
Tant de bo hi ha haguessin competicions més sovint i més seguides, doncs són la clau per agafar el punt i la xispa per a les curses posteriors, però el calendari és el que hi ha i no s'hi pot fer gran cosa.

Amb la grupeta el nivell està molt alt, no recordo anys enrere, fer les mitges de velocitat que estem fent i també les quilometrades que ens marquen. Formem un grupet molt bo i sobretot molt unit. Els dissabtes i els diumenges ens trobem i deixem de banda els problemes personals, sortim a pedalar i a passar-nos-ho d'allò més bé.
Que sigui així per sempre!

dimecres, 19 de juny de 2013

Un entreno per emmarcar

LLEIDA. Avui tocaven sèries de pujada a Vilanova de la Sal. Després d'uns dies entrenant amb certa regularitat, el dissabte passat fent la volta al Doll vaig tenir bones sensacions pujant i avui era dia de test. Acompanyat per el Sergi ens hem dirigit al camp base de les sèries el mític port de Vilanova de la Sal.

La primera pujada és la que més em costa i aquestos han estat els números:


La segona ha anat millor millorant el registre en 13 segons :


La tercera mateix temps que la segona :


I la quarta i última, 8 segons més que la segona i tercera, doncs el cansament ja es començava a notar:


Bastant content per l'entrenament que fet, com dic al títol per emmarcar. Sempre m'havia costat fer 4 pujades idèntiques i fer-les a més de 380 watts és un indicatiu que les coses van per bon camí. El llistó està alt, però intentaré el pròxim dia de sèries si més no igualar-lo, intentar superar-lo.